lunes, 5 de octubre de 2009

Brisa


Brisa...
Suau, calent...com el teu alè. Em provoca, m'encisa...

Els meus ulls es tanquen suament per poder sentir-te mes a prop del meu cor.
Sense presa, sense pausa...al ritme del meu batec...ritme de soul, ritme de blues... .

Et sento meu, y el meu cos tremola...y es deixa emporta, sense esforç pel teu alè al nostre racó... allà, només estem tu i jo.

Les nostres ánimes enllaçades moguent-se rítmicamente juguen al nostre joc favorit, i riuen sense por...sense vergonya, perquè allà al nostre racó ningú ens pot empaitar, ningú ens pot jutjar...


No hay comentarios:

Publicar un comentario